Instal·lació de sistemes contra incendis

Ruixadors automàtics d’aigua

Els sistemes de ruixadors automàtics són una xarxa de canonades i ruixadors distribuïts d’una determinada manera. Quan es crea un incendi, el ruixador automàtic detecta la temperatura i allibera aigua per controlar o extingir l’incendi.

Els sistemes de ruixadors automàtics són altament efectius i poden cobrir unes àrees de protecció molt grans.

Proveïment d’aigua contra incendis

Un sistema de proveïment d’aigua contra incendis és un conjunt de sistemes i elements que proporciona aigua en un cabal i pressió adequades, segons les instal·lacions de protecció contra incendis corresponents.

Els elements més importants són el mateix dipòsit de reserva d’aigua i el grup de bombes per subministrar aigua a la xarxa hidràulica del sistema contra incendis.

Extinció per agents extintors gasosos

És un sistema automàtic que utilitza agents gasosos per extingir un incendi. És un sistema amb una actuació ràpida. Aquest sistema detecta l’incendi, mitjançant detecció òptica o tèrmica i, seguidament, allibera el gas extintor a l’àrea corresponent per apagar el foc ràpidament.

Hi ha diferents tipus d’agents gasosos: CO2, gasos halogenats, gasos inerts, etc. És un tipus d’instal·lació utilitzada per a petites àrees sensibles, com ara armaris elèctrics, sales de servidors, sales elèctriques, etc., ja que l’agent extintor no provocarà danys a la pròpia instal·lació de l’àrea protegida.

Aigua polvoritzada

És un sistema d’extinció d’incendis que utilitza aigua polvoritzada a pressió per controlar un incendi. Està format per una xarxa de canonades amb diferents boqueres d’aigua polvoritzada, repartides en les posicions dissenyades per poder funcionar de manera correcta.

Es tracta d’un sistema sec, ja que la xarxa de canonades en estat normal no està carregada d’aigua sinó que, quan es dispara l’extinció, s’allibera l’aigua des de la vàlvula de control i es dispersa per totes les canonades fins que les boqueres polvoritzen aquesta aigua fins als punts a protegir. S’acostuma a utilitzar per a protecció de dipòsits de productes, químics, inflamables, etc., i a plantes industrials amb riscos especials.

Sistemes d’extinció per espuma física

Els sistemes d’extinció amb espuma física són una barreja d’aigua i concentrat d’espuma per combatre el foc. Depenent del coeficient d’expansió de l’espuma, trobem tres tipus de sistemes d’espuma: baixa expansió, mitjana expansió i alta expansió.

Aquest tipus de sistemes s’utilitza bàsicament per a la protecció d’incendis en àrees amb productes químics, ja siguin vessaments en cubetes, tancs de productes químics o àrees que necessitin una inundació per espuma per les característiques de la zona a protegir. L’espuma ajuda a sufocar el foc formant una partícula sobre la superfície del combustible.

Boques d’incendi equipades BIE

Les boques d’incendi equipades, conegudes com a BIE, són un equip d’extinció manual d’incendis per tirar aigua a un incendi local amb una mànega. Les BIE estan compostes per una presa d’aigua connectada a una xarxa de canonades, una vàlvula de tall i una mànega equipada amb una llança, tot això en una caixa de protecció.

Hidrants

Els sistemes d’hidrants són equips connectats a una xarxa de canonades, que s’utilitzen per subministrar aigua als serveis d’emergència per lluitar contra els incendis. Són equips que s’instal·len a l’exterior i en el perímetre de l’establiment.

Columna seca

Aquest tipus de sistema s’utilitza en edificis amb alçades considerables. Es tracta d’una canonada seca amb una vàlvula a la part baixa de l’edifici i una altra en els diferents nivells de l’edifici.

S’utilitza perquè els equips d’emergència puguin proveir fàcilment i ràpidament d’aigua els diferents nivells de l’edifici a través de les vàlvules instal·lades.

Extintors d’incendis

Els sistemes d’extintors són uns equips manuals per poder actuar contra petits incendis de manera directa, ràpida i propera. Hi ha diferents classes d’extintors amb diferents tipus d’agent extintor, depenent del tipus de foc que es pugui produir. Els més usuals són de pols, CO2 i hídrics.

Detecció automàtica d’incendis

La detecció automàtica d’incendis es compon d’aquells equips que prevenen la formació d’un incendi mitjançant la detecció precoç en les seves fases inicials.

Existeixen diferents tecnologies per a la detecció d’incendis: detectors de fum, detectors de temperatura i detectors de flama.

Polsadors manuals d’alarma

Els polsadors manuals d’alarma són una part fonamental dels sistemes de detecció. Actuen de forma manual i, d’aquesta manera, poden provocar voluntàriament una alarma, que es transmet a la central de detecció d’incendis per identificar la zona on s’ha produït l’actuació i, d’aquesta manera, posar en marxa les accions que la central tingui configurades per la recepció d’alarma rebuda.

Sirenes d’evacuació

Les sirenes són un dispositiu acústic que alerta tots/es els/les ocupants d’un edifici o indústria d’un incendi o d’una situació d’emergència. La seva activació pot venir produïda de forma automàtica per l’actuació dels detectors d’incendis que detectin un increment de fum o temperatura en una zona de l’edifici o indústria, o bé es poden activar també de forma manual polsant l’alarma.

Evacuació per veu

Els sistemes d’evacuació per veu són sistemes orientats a salvar vides humanes mitjançant la generació i reproducció de missatges pregravats o directes per micròfon. El fet de disposar d’un sistema d’evacuació per veu afavoreix poder realitzar una evacuació de l’edifici o indústria de manera més ràpida, controlada i segura.

Ignifugació

La ignifugació és una tècnica de protecció mitjançant la qual es tracta un material per millorar el seu comportament davant del foc. Aquesta tecnologia permet reduir considerablement la inflamabilitat de diferents materials davant possibles incendis.

El fet de no disposar d’una ignifugació correcta farà que, en cas d’incendi, es debilitin les estructures dels establiments i, per tant, augmenti el risc d’ensorrament.

Sectorització d’incendis

La sectorització d’incendis s’aplica per sectoritzar i aïllar diferents estances d’un mateix edifici o instal·lació amb diferents riscos de foc, aïllar edificis confrontants de les instal·lacions en qüestió, amb l’objectiu d’evitar la propagació del foc entre els edificis, així com garantir integritat de la seva estructura durant un determinat període de temps.

Evacuació de focs

Els sistemes d’evacuació de fum es componen d’una quantitat d’exutoris en funció dels volums de fum a evacuar. Els exutoris són dispositius per al control de la temperatura i evacuació de fums produïts en cas d’incendi en els edificis o indústries. Aquests dispositius s’obren automàticament a la coberta o façana per permetre l’evacuació natural de gasos de combustió, calor i fums. L’obertura del sistema es pot realitzar per un accionament manual, o mitjançant una senyal automàtica que generarà el sistema de detecció d’incendis.